martes, 29 de mayo de 2012

Conclusions



CONCLUSIONS FINALS





Per tal d’afavorir la millora de la utilització adequada del feedback entre companys de grup, es recomanaria incrementar la presència de feedback en el desenvolupament de la tasca. D’aquesta manera, s’estaria preparant a l’estudiant per futures accions formatives.





El treball en equip necessita la cooperació. Partint d'esta base, podem entendre l'aprenentatge cooperatiu com un procés en què cada individu aprén més del que aprendria per si mateix, a causa de la interacció amb altres membres del seu grup. 





Serà important considerar estratègies relatives a les actituds i valors que haurien de compartir els estudiants participants en el projecte de millora de la utilització del feedback entre companys de grup, i que són:





·         Aconseguir que tots els membres compartisquen tota la informació i que tinguen en consideració els suggeriments dels companys que aporten nous elements a la reflexió.


·         Fomentar l'argumentació i la busca de raons que recolzen les afirmacions, suggeriments i opinions.


·         Valorar la capacitat d'arribar a un consens quan és necessari realitzar una acció.


·         Promoure l'acceptació que el responsable de la presa de decisions és el grup, i no un sol membre.


·         Valorar la necessitat compartir una temporització i compromís establits.








Prospectiva i primers resultats





S'intuïxen alguns aspectes significatius extrets del procés de millora per a la utilització adequada del feedback entre companys de grup realitzat fins ara. Aspectes que es veuen confirmats pels comentaris fets pels estudiants. Així doncs, el feedback entre companys de grup:


·         Desenrotlla habilitats de col·laboració i treball en equip:


“...Creiem que és un bon sistema de treball i, després de l'experiència, serà més fàcil afrontar més projectes”.


·         Amplia els recursos dels quals disposa l'estudiant


·         Estimula l'aprenentatge


“... L'equip fa més fàcil el treball, trobes col·laboració, suport, exigència”.


·         Motiva l'estudiant per a aprendre i per a continuar superant-se.


“... El fet de treballar junts i oferir un feedback adequat facilita la consecució d'objectius i la superació de dificultats”.


·       Contextualitza l'estudi individual


“... En un ambient d'estudi no presencial, el fet d´oferir feedback en grup és molt important, facilita el raonament i la reflexió de la tasca”.


·         Aporta contrast i crítica


·         Permet incorporar nous punts de vista


·         Amplia les formes d'interpretar i analitzar la realitat





No obstant això, es detecten també dificultats:





·         Presenta dificultats d'adaptació al nou entorn


“... Per als nous estudiants incorporar-se a un espai nou, amb moltes possibilitats i recursos, és difícil”.


·         Dificulta l'avaluació i reconeixement objectiu del treball individual.


“...Si no coneixes el grup no saps el nivell de compromís de les persones, el seu ritme de treball i la seua forma de treballar”.


·       S'allarguen i compliquen els processos de coordinació i de presa de decisions.


“... Per tant pots trobar-te amb persones que no participen, que no s'integren en el ritme de treball, es perden dies esperant la resposta, s'absenten del grup sense donar explicacions”.


·       Requerix acceptar punts de vista diferents al propi.











Cal assenyalar que seria òptim que es donés un procés de reflexió durant el desenvolupament de l’activitat, posteriorment al feedback rebut pels companys i també al final del procés d’ensenyament i aprenentatge, per tant, seria recomanable proposar activitats d’autoreflexió. També es podrien plantejar l’ús d’unes pautes de reflexió en les quals es requerís a l’estudiant la comparació de la seva resposta amb la resposta d´altre company per a optimitzar i enriquir les aportacions dels diferents estudiants.





FASE_4



ELABORACIÓ DE LA GUIA



Objectius:



● Elaborar un recurs amb suggeriments útils, a partir de la valoració, anàlisi i diagnòstic realitzat, que millore la capacitació dels alumnes en l'ús de gestió del feedback per a optimitzar la eficiencia comunicativa entre membres de grups de treball en entorns virtuals.



● Proposar un recurs de capacitació i millora per a la utilització adequada del feedback entre companys de grup: “Gestió del feedback”.



Activitats:



- Elaboració d´un recurs que millore la capacitació dels alumnes en l'ús de la gestió del feedback.







Recomanacions per a la interacció i la cooperació dels estudiants pel millor ús de la gestió del feedback en les aules virtuals:

 

·         La comunicació ha de ser freqüent i ràpida. El contacte entre els membres ha de ser continuat i és important poder aconseguir un sistema ràpid i àgil, que no siga un cost de temps i energia afegit sinó que  afavorisca i dinamitze el funcionament i la tasca d'equip.

·         L'exposició dels idees per part dels membres del grup han de ser, sempre que és puga, raonades i clares, a fi de poder-los compartir i avaluar-los conjuntament.

·         Els afirmacions que és facen, els suggeriments i els opinions, han d'estar justificades per mitjà d'argumentacions i raone, a fi que puguen ser criticades de forma constructiva per la resta dels membres del grup.

·         Serà convenient acordar i fixar un sistema d'intercanvi constant que permeta anar elaborant, organitzant i revisant progressivament els espades. L'intercanvi serà acumulatiu, el grup discutirà per a construir coneixement comú per mitjà de l'elaboració de la informació acumulada.

·         L'intercanvi d'informació serà explorador, és a dir els idees dels altres seran tractades de forma crítica i constructiva. El coneixement és justificarà mes obertament i els raonaments que van fent els distints membres del grup seran mes explícits.

·         L'objectiu que és perseguix no serà la suma dels argumentacions i els raons de cada u, sinó que estigues idees son la base sobre la qual fer evolucionar el treball conjunt.

·         Aconseguir que tots els membres del grup compartisquen tota la informació i que tinguen en cosideració els suggeriments d'aquells que aporten nous elements per a la reflexió.



·         Es valorarà la capacitat d'arribar a un consens quan és necessari dur a terme una acció o tasca. No conformar-se a estar tots d'acord o en desacord sinó esforçar-se a argumentar a argumentar les raons que suporten la nostra opinió.


·         Hi haurà una responsabilitat individual durant tot el procés. Es fomentarà l'autoavaluació de la implicació individual al llarg de la realització del treball conjunt. És a dir, cada membre del grup deurà autoreflexionar i valorar en quina mesura i en quin nivell s'implica en la dinàmica del treball en equip.




·         Es donarà una involucració en el treball dels altres i donar-se suport desenrotllant una vivència de grup i una tasca amb finalitat compartida, assumint de forma coherent, que l'èxit del resultat del treball depén de la participació de tots els elements de l'equip.


·         L'èxit dels objectius de grup depén del treball de coordinació i negociació que siguen capaços de fer els components del grup.




·         Cada membre del grup ha de donar la seua opinió sobre el tema que s'està treballant o discutint. Encara que s'estiga totalment d'acord, és necessari explicitar-ho a través d'un missatge als altres membres del grup afirmant l'acord o el desacord.


·         Quan hi haja missatges amb noves aportacions a la tasca, és necessari trobar una estratègia que permeta integrar, de forma raonada, les noves idees a la discussió i no deixar-les de costat.




·         Es promocionarà el fet d'enviar missatges que ajuden a valorar el treball o les aportacions que cada un dels membres del grup desenrotlla.


·         S'aprofitaran les habilitats i capacitats de cada un dels membres perquè cada un aporte el feedback sobre l'aspecte que més i de millor forma puga aportar.




·         És recomanable interessar-se pels problemes o dubtes que puguen anar sorgint als diferents membres del grup, en el quefer diari de la tasca individual que cada membre ha de desenrotllar per al treball.


·         Si algun dels components del grup se sent capaç, pot estimular a la resta de companys perquè siguen els mateixos companys els que puguen anar responent i aportant solucions davant dels dubtes que van sorgint. D'esta manera es va creant, de forma contínua, un coneixement a través de l'intercanvi de preguntes i respostes raonades entre els estudiants. Esta dinàmica de cooperació afavorix una dinàmica intergrupal positiva i l'aprenentatge entre iguals.




     L'aprenentatge millora quan s'oferix un feedback raonat i argumentat entre companys de grup i quan es duen a terme activitats en grups xicotets i quan els estudiants com a individus són capaços de treballar en equips heterogenis i d'esta manera obtindre perspectives i experiències distintes. El desenrotllament de comunitats d'aprenentatge afavorix que es duguen a terme processos d'aprenentatge en grup amb resultats no sempre previstos.

    Si dins de l'aula virtual s'oferix un feedback raonat i argumentat, es millora l'aportació de cada un dels participants i s'optimitza la qualitat del treball cooperatiu.

     El que es pretén és buscar una reciprocitat entre un conjunt d'individus que saben contrastar i diferenciar els seus punts de vista de tal manera que arriben a generar un procés de construcció de coneixement; I valoren que el feedback oferit a la resta de companys de grup millora el treball cooperatiu, optimitzant el procés en què cada individu aprén més del que aprendria per si sol, fruit de la interacció i l'intercanvi d'informació dels integrants de l'equip.

    El feedback que s'oferix al grup es convertix en una estratègia d'ensenyança-aprenentatge per la qual interactuen dos o més subjectes per a construir el coneixement a través de discussió, reflexió i presa de decisió.


Certament el feedback que intercanvien els estudiants influïx tant la vessant cognitiva, metacognitiva com afectiva de la persona i ha de facilitar l'autoregulació de l'aprenentatge. Seria molt interessant desenrotllar la capacitat de l'estudiant perquè puga proporcionar feedback tant durant l’activitat educativa, com després de les activitats d’aprenentatge o avaluació com després de l’activitat educativa.



El feedback durant el procés d’ensenyament i aprenentatge: és un feedback orientat a la resolució i correcció de dubtes sobre el contingut plantejat pels estudiants durant el període d’estudi i realització de les activitats (regulació interactiva). Aquest feedback es concentra en la fase de correcció de les activitats apuntada prèviament i entesa com a correcció que facilita i promou l’aprenentatge.






martes, 15 de mayo de 2012

FASE_3


ELABORACIÓ DE RESULTATS



Objectius:



● Identificar les principals necessitats de capacitació de cada grup per mitjà de la revisió de les aportacions fetes i les posterior assignacions en el quadre de categories.

● Analitzar els missatges amb l'objecte de realitzar inferències sobre la interacció  dels membres d'acord amb el feedback rebut.

● Analitzar el comportament del grup a l’hora d’aprofitar el feedback i

veure si hi ha alguns patrons de comportament

● Valorar si l'intercanvi d'informació ha millorat la qualitat del treball realitzat pels alumnes entre si, en esta modalitat interactiva.

● Valorar i reflexionar sobre quins han sigut les aportacions utilitzades pels alumnes que han servit per a millorar i estimular els processos afectius, motivacionals i de comprensió o empàtics cap a les necessitats del grup, millorant el feedback rebut i estimulant el plaer en l'estudi, la motivació i la comunicació i intergrupal.



Activitats:



- Redacció de suggeriments útils per tots els membres de grups.

- Seguiment, valoració i reflexió de les aportacions fetes pels alumnes que han servit per a millorar i estimular els processos de feedback.

- Plantejament de les idees bàsiques per a la implementació del recurs d´utilització adequada del feedback entre companys: “Gestió del feedback”.



Després d'haver realitzat la categorització dels missatges enviats pels estudiants de les 13 aules virtuals treballades, hem convertit estes dades en percentatges que corresponen amb categories.

A continuació es presenten els gràfics de cada una de les aules virtuals, amb els seus corresponents percentatges per categories. En estos gràfics s´observen les categories més utilitzades pels estudiants, les menys utilitzades, i també s'observa que hi ha categories que no apareixen o que rares vegades són utilitzades pels estudiants.























































En general, en tots els grups es donen alts percentatge d'AQ ja que es dóna alt nivell de consens entre els alumnes o es dóna una acceptació de la contribucions dels patrons d'aprenentatge a fi de seguir avant amb la tasca. M'ha paregut cridaner el fet que no es demana habitualment retroalimentació, respostes o opinions entre companys estudiants AA, tan sols es produïx de forma significativa en sis dels tretze grups.

En deu dels tretze grups la categoria MM apareix de forma notable, és a dir, els estudiants supervisen habitualment la planificació original i comenten les contribucions a la tasca que es desenrotlla, el que es fa sovint és explicar sobre la marxa com procediran ,en un breu període de temps.

La categoria MPE es repetix amb un percentatge molt alt en onze de tretze grups. Els estudiants expliquen habitualment en el fòrum les accions desenrotllades o les modificacions que han realitzat i que afecten la tasca, és a dir, explica o fa un resum dels accions que ha fet.

En general, una de les categories menys utilitzades ha sigut plantejar preguntes o demanar una explicació, aclariment o il·lustració com una reacció a una certa nota, MAC. Plantejar qüestions de forma freqüent a la resta de companys fa que millore el procés d'eficàcia i eficiència, així com els processos de comunicació i interacció que es generen entre els membres del grup.













domingo, 29 de abril de 2012

FASE_2



ANÀLISI DE DADES



Objectius:



●Fer lectura dels missatges publicats pels alumnes.

●Registrar i valorar tots els missatges publicats pels membres del grup.

●Analitzar els missatges d'acord al contingut per mitjà de categories i descriptors.

●Assignar cada missatge a les diferents dimensions, codis, descriptors i exemples que apareixen en el quadre de categories.

●Categoritzar els missatges dels alumnes.



Activitats:



-Lectura dels diferents missatges elaborats pels membres dels grups.

-Registre dels missatges enviats.

-Reflexió sobre les diferents dimensions, descriptors i codis que corresponen a cada missatge.

-Valoració de cada missatge de forma individual i particular, per a assignar-ho dins de la categoria que li correspon.

-Valoració, si fóra necessari, de missatges que per les seues característiques puga ser inclòs en diferents categories o descriptors.



En este apartat hem utilitzat la categorització de missatges. Les categories han estat extretes a través de la literatura d´investigació. S'han revisat moltes recerques sobre l'anàlisi de la interacció en línia i es va acabar dissenyant un sistema de categories. Aquest sistema ha estat validat pel grup de recerca EdOnline, per tant, compleix amb les condicions de fiabilitat necessàries.

   Esta categorització facilita la classificació de les dades registrades, i per consegüent, propícia una important simplificació. En esta metodologia qualitativa, les dades arreplegades seran traduïdes en categories a fi de poder realitzar comparacions i possibles contrast, de manera que es puga organitzar conceptualment les dades i presentar la informació seguint algun tipus de patró o regularitat emergent. La categorització s´ha fet mitjançant la segmentació dels comentaris que resulten rellevants i significatius des del punt de vista del nostre interés investigatiu. La categorització es realitza per unitats d'anàlisi, és a dir, establint una unitat de sentit en un text registrat.









  Este projecte ens permet corroborar que efectivament l'estudi i anàlisi del feedback en el marc dels processos d'ensenyança i aprenentatge en línia és actualment una necessitat. A més va posa de manifest la necessitat focalitzar la investigació en un tipus d'activitat d'aprenentatge. Atenent a esta necessitat, i donant resposta a les directrius que marca l'EEES, es va decidir prioritzar l'exercici de dos competències transversals, claus en els entorns formatius no presencials: la col·laboració i l'escriptura. Per esta raó es va decidir fer un pas més i ubicar l'anàlisi del feedback en el marc de les activitats que requerixen processos d'escriptura col·laborativa.

  L'objectiu general que es pretenia aconseguir era identificar quin tipus de feedback promou canvis més contextualitzats i argumentats en els textos escrits de forma col·laborativa entre estudiants.

  Els resultats obtinguts ens permetran identificar que, d'acord amb la literatura, el feedback que semànticament conté preguntes i suggeriments permet a l'estudiant millorar les estratègies per a escriure un text. Al contrari,  quan el feedback proporciona únicament opinions o correccions, els canvis que es produïxen en els textos són menys argumentats i més vinculats a aspectes formals. 

  La investigació que volem desenrotllar en este projecte ens permetrà confirmar els resultats obtinguts de forma exploradora i, a més, afegir l'anàlisi de la influència del feedback proporcionat pels companys.



Per a treballar de forma adequada el feedback en grup, els autors apunten que la comunicació ha de ser freqüent i ràpida. El contacte entre els membres ha de ser continuat i és important poder aconseguir un sistema ràpid i àgil, que no supose un cost de temps i energia afegit sinó que afavorisca i dinamitze el funcionament i la tasca de l'equip.


L'exposició de les idees per part dels membres del grup ha de ser clara a fi de poder-les compartir i avaluar-les conjuntament. Les afirmacions que es facen, els suggeriments les opinions, han d'estar justificades per mitjà d'argumentacions i raons, a fi que puguen ser criticades de forma constructiva per la resta de membres del grup.


M'ha paregut molt interessant com s'ha acordat i fixat, dins dels diferents grups de treball, un sistema d'intercanvi d'informació. Pense que este ha de ser constant, perquè permeta anar elaborant, organitzant i revisant progressivament esta informació. Este intercanvi serà acumulatiu, el grup discutirà per a construir coneixement comú per mitjà de l'elaboració de la informació acumulada.


Una bona fórmula per a anar avançat en l'intercanvi d'informació és que esta siga explorador, és a dir, les idees dels altres seran tractades de forma crítica i constructiva. D'esta manera, el coneixement es justifica més obertament i els raonaments que van fent els distints membres de grup són més explícits.


És important apuntar que l'objectiu que es perseguix no s'obtindrà de la suma de les argumentacions i les raons de cada u, sinó que estes idees seran la base sobre la qual fer evolucionar el treball conjunt. Tots els membres del grup compartiran tota la informació perquè tinguen en consideració els suggeriments d'aquells que aporten nous elements per a la reflexió.


Efectivament, hi ha grups que s'esforcen per arribar a un consens quan és necessari dur a terme una acció. Però, és important no conformar-se a estar tots d'acord o en desacord sinó que caldrà esforçar-se a argumentar les raons que suporten o sostenen la pròpia opinió.          






Este és el quadre de categories que utilitzarem per a fer la categorització dels missatges dels alumnes i que, per consegüent, propiciarà una important simplificació. Les dades arreplegades seran traduïdes en categories a fi de poder realitzar comparacions i possibles contrast, de manera que es puga organitzar conceptualment les dades i presentar la informació seguint algun tipus de patró o regularitat emergent. La categorització s´ha fet mitjançant la segmentació dels comentaris que resulten rellevants i significatius des del punt de vista del nostre interés investigatiu. La categorització es realitza per unitats d'anàlisi, és a dir, establint una unitat de sentit en un text registrat.







QUADRE DE CATEGORIES





Code                          Description





QP:   Quantity of participation: Number of contributions made to the group discussion


QH:  Heterogeneity students’ participation in the group vs. homogeneous participation





Debating





CDPF: A problem, solution or idea is presented. An illustration, elaboration or argumentation follows this contribution.


CDPNF: A problem, solution or idea is presented. An illustration, elaboration or argumentation does not follow this contribution.


CDAF:  A student does or does not agree with the opinion or idea contributed by another student or author. A backup argument, refutation or restriction follows this viewpoint.


CDANF: A student does or does not agree with the opinion or idea contributed by another student or author. A backup argument, refutation or restriction does not follow this viewpoint.


CDAQ: Asking a content-related question.





Using external information and experiences





CREI: Referring to information found in sources (which may or may not be mentioned) other than the discourse.


CCEI: Contributing new information found in sources (which may or may not be mentioned) other than the discourse.


CSEI: Summarizing or evaluating the information found in sources (which may or may not be mentioned) other


than the discourse.


CREE: Referring to earlier experiences (scholastic or daily)/ Referring to outcomes of running a model.





Linking or repeating internal information





CIL: Linking facts, ideas or remarks presented in the discourse/ Referring explicitly to a contribution in the discourse.


CIR: Repeating information without drawing a conclusion or interpreting that information.


AG: Affective general: reacting emotionally to notes of fellowstudents, without directly reacting to the content of those notes. This reaction can be positive, negative or neutral. Expression of feelings / greetings/ Closure/jokes


AA: Asking for (general) feedback, responses or opinions from fellow students.


AC ¿¿¿¿: ‘Chatting’ or ‘social talks’; contributions that are not relevant to solve the case/task.


AQ: Quick consensus: accepting the contributions of the learning patterns in order to move on with the task


AC: Conflicted consensus: disagreeing, modifying or replacing the perspectives of the learning partners





Planning





MPA: Presenting an approach or procedure to carry out the task.


MAA: Asking for an approach or procedure to carry out the task.


MPE: Explaining or summarizing the approach already adopted.





Preserving clarity





MSC: Structuring the contributions in the database.


MAC: Asking for an explanation, clarification or illustration as a reaction to a certain note.


MGE: Explaining unclear information in notes; answering a question asked by another participant.





Monitoring





MM: Monitoring the original planning, aim or time schedule. Reflecting on one’s own actions or on


certain contributions to the database.





Este és un dels exemples de categorització que pot servir per a entendre una miqueta el treball desenvolupat al llarg d'este projecte. La categorització s´ha fet mitjançant la segmentació dels comentaris que resulten rellevants i significatius des del punt de vista del nostre interés investigatiu. La categorització s´ha realitzat per unitats d'anàlisi, és a dir, establint una unitat de sentit al text registrat.



Model de categorització

Missatge A

He añadido las modificaciones de la parte de Coll, y la bibliografía que yo he ido consultando.MPE  He mirado otros comentarios pero creo que es mejor que cada cual haga una revisión de su parte, después ya haremos una visión general MPA

Missatge B

Compañera, lee el mensaje del foro y el último comentario que nos pone, eso lo aclara todo. MGE Venga que queda poco a ver si lo dejamos listo antes del miércoles que nos merecemos un descanso.   MM


Missatge C

Hola he cogido el documento y he modificado un poco de texto, ya cabe en una página, lo cuelgo aqui, MPE  yo no tocaria mucho mas la primera pregunta. MM Ahora solo falta que la pregunta tres nos quepa en 4 páginas. MM 

Missatge D

Alguien lo ha preguntado antes, esta claro que la bibliografia va en una página al final MGE. Tendriamos que ir poniendo en el documento de revisión la biblio consultada. MM


Missatge E

Estoy muy de acuerdo contigo AQ, aunque esta tarde lo miraré en profundidad MM. Lo que he hecho es lo que decía la consultora, cambiar los comentarios de la parte de la que me había responsabilizado y creo que ha quedado bien MPE. Pienso que no tenemos que modificar todo, bien porque no creamos que sea conveniente o porque nos desviemos del temaMGE. Desde luego, debemos elaborar una pac optimizada aprovechando las sugerencias que serán positivas para el resultado final. MM
Luego vuelvo a mirármelo que ahora me es imposible.MM
adeu. 
AG


Missatge F

He llegit els comentaris que ens han fet, MPE estic d'acord en que cada una revisi la seua part AQ. Jo m´encarregaré de la meva aportació, però no començaré a fer modificacions fins depúsdemà.MM no tinc masa temps AC ??
 Amb això que deies jo crec que tens raó no hem de desglosar-ho, podem fer un exemple, però el que queda pense que és correcte. 
MGE

seguint. 
AG


Missatge G

He modificado mi parte y también a partir del apartado c).He borrado comentarios del otro grupo, parece de esta forma un punto concluido.He hecho cambios y desde luego queda mejor.MPE  Pienso que no tiene que ver con el comentario del compañero, ya que no disponemos de espacio para hacer lo que apuntaban, ni creo que fuera lo más adecuado, siempre conviene que sea más analítico y sobretodo sintetico.  CDPF

Leedlo, a ver qué os parece y si creéis que se puede mejorar ya diréis, vosotros mismos. AA

voy a ver como ha quedado el resto de cambios y os digo algo.Si no,después MM

Lo he colgado como la pac4 dentro de la carpeta "PAC def". MPE

Fins ara AG