Reflexions

Treball cooperatiu i feedback en entorns virtuals

Diem que es produïx un treball cooperatiu eficaç quan hi ha una reciprocitat entre els individus que compartixen, intercanvien, diferencien i contrasten els seus punts de vista de manera que arriben a generar un procés de construcció de coneixement útil. En este procés de construcció de coneixement cada individu aprén més del que aprendria per si només, fruit de la interacció dels integrants de l'equip. Per tot això, un treball fet amb un grup cooperatiu té un resultat més enriquidor què tindria la suma del treball individual de cada membre.

Amb tot això, un treball cooperatiu, no és un treball realitzat per un conjunt de membres en què cada un produïx una part del treball per a finalment, juxtaposar-les totes, sinó que comporta tota una estructura organitzativa que afavorix tota una organització conjunta.

En un treball cooperatiu en entorns virtuals ha de quedar clar la finalitat principal i l'última de la tasca a realitzar. Esta finalitat, coneguda i interioritzada per tots els membres del grup, ha de poder traduir-se en el plantejament d'uns objectius individuals concrets. D'esta manera, el resultat de la tasca obtindrà una projecció en una línia i procediment comú. Este tipus de treball no ha de convertir-se en una distribució o repartiment de tasques en comportaments estants sinó que cada membre haurà d'involucrar-se i cooperar en la tasca de l'altre, entenent que en definitiva s'està construint un projecte comú. I és en este punt on es fa necessari el compartir, intercanviar, diferenciar i construir punts de vista, aportant feedback a l'aportació de la resta d'integrants de l'equip, de manera que es puga arribar a generar un procés de construcció de coneixement útil.

L'èxit d'este feedback en equip unicament s'aconseguirà si tots els membres del mateix aporten, i assimilen els objectius que s'han plantejat com a equip, i si són capaços d'adaptar-se a les aportacions i millores de la resta de l'equip. El feedback servirà perquè els alumnes se centren en ensenyar-se els uns als altres, i assegurar-se que cada membre del grup ha aconseguir un domini de la totalitat del contingut i a més l'optimització  i enriquiment que suposa el retorn d'informació que aporten la resta de companys de l'equip.

Valor del feedback

Hi ha dos possibilitats quan s'ha exercit el feedback sobre la pròpia formació (incloent en el mateix l'aula virtual, clau en ensenyances virtuals):

-          Un feedback positiu, que manté el propi sistema d'aprenentatge, però que pot veure modificades les metes o fins del propi encapsulat d'aprenentatge, en funció de la necessitat que s'observe en el mateix per a qüestions de millora. La dita millora no és de calat obligatori però sí que permetria realitzar una millora futura del propi entorn d'aprenentatge (o contingut del mateix)

-          Un feedback negatiu, que obligaria a canviar el propi sistema d'aprenentatge, modificant en la major part de casos al propi objectiu (el qual es veu afectat negativament per les valoracions i inputs rebuts per part del propi sistema i, que obliguen a això)

Com podem ser capaços d'obtindre un feedback en condicions? Dependrà de l'enfocament que donem al propi procés formatiu, a l'elecció de la plataforma d'aprenentatge i, als requisits previs que exigim als alumnes del dit sistema. Això sense oblidar la part fonamental: la humana (formada pels docents i els alumnes que intercanvien impressions i experiències al llarg de la formació).

Un altre dels paràmetres a tindre en compte són les ferramentes específiques per a eixe feedback (normalment integrades en el propi entorn virtual). Correus privats, fòrums, tallers, qüestionaris, elements d'avaluació i xats seran els elements més habituals que ens serviran, com a facilitadors del curs, per a aconseguir establir una via de comunicació entre els nostres alumnes. A més, també seran les ferramentes que permetran una socialització, moltes vegades descuidada en este tipus d'aprenentatges, entre els propis alumnes que formen part d'eixe entorn d'aprenentatge. Incorporar xarxes socials seria donar un valor afegit, més immediat i amb una potencialitat tremenda per a jutjar el resultat de tot el procés.

Això sí, és important pautar “temps”. Temps de resposta davant de problemes, temps de modificació de l'entorn per a adaptar-ho a noves situacions (en cas de rebre molts feedbacks negatius que obliguen a això), temps per al disseny de nous servicis de valor afegit, etc. Es tracta d'una formació més flexible però més exigent. A l'estar poc pautats els temps obliga que, alumnes, treballen més i, si es vol tindre una formació de qualitat, millor.

Qui avalua els dits feedbacks? El docent o l'alumne? L'alumne ha d'exercir modificacions sobre les tasques que li són encomanades i que li portaran a una avaluació positiva del curs; el docent ha de ser capaç d'adaptar-se a les demandes dels seus alumnes i, ha de traslladar amb pressa, les modificacions urgents que ell no siga capaç de realitzar a un equip coordinat perquè siguen esmenades en el menor espai de temps.

Escalabilidad, adaptabilitat i resposta ràpida. Feedbacks continus, personalitzats i sempre oberts a una millora del propi sistema. Sense oblidar l'avaluació final on, en certa manera, es troben arreplegats tots els feedbacks que s'han donat al llarg del procés, valorant la formació (i tot el que és inherent a ella) d'una manera el més objectivable possible.