FASE_2

ANÀLISI DE DADES

Objectius:

●Fer lectura dels missatges publicats pels alumnes.

●Registrar i valorar tots els missatges publicats pels membres del grup.

●Analitzar els missatges d'acord al contingut per mitjà de categories i descriptors.

●Assignar cada missatge a les diferents dimensions, codis, descriptors i exemples que apareixen en el quadre de categories.

●Categoritzar els missatges dels alumnes.

Activitats:

-Lectura dels diferents missatges elaborats pels membres dels grups.

-Registre dels missatges enviats.

-Reflexió sobre les diferents dimensions, descriptors i codis que corresponen a cada missatge.

-Valoració de cada missatge de forma individual i particular, per a assignar-ho dins de la categoria que li correspon.

-Valoració, si fóra necessari, de missatges que per les seues característiques puga ser inclòs en diferents categories o descriptors.

En este apartat hem utilitzat la categorització de missatges. Les categories han estat extretes a través de la literatura d´investigació. S'han revisat moltes recerques sobre l'anàlisi de la interacció en línia i es va acabar dissenyant un sistema de categories. Aquest sistema ha estat validat pel grup de recerca EdOnline, per tant, compleix amb les condicions de fiabilitat necessàries.

   Esta categorització facilita la classificació de les dades registrades, i per consegüent, propícia una important simplificació. En esta metodologia qualitativa, les dades arreplegades seran traduïdes en categories a fi de poder realitzar comparacions i possibles contrast, de manera que es puga organitzar conceptualment les dades i presentar la informació seguint algun tipus de patró o regularitat emergent. La categorització s´ha fet mitjançant la segmentació dels comentaris que resulten rellevants i significatius des del punt de vista del nostre interés investigatiu. La categorització es realitza per unitats d'anàlisi, és a dir, establint una unitat de sentit en un text registrat.

  Este projecte ens permet corroborar que efectivament l'estudi i anàlisi del feedback en el marc dels processos d'ensenyança i aprenentatge en línia és actualment una necessitat. A més va posa de manifest la necessitat focalitzar la investigació en un tipus d'activitat d'aprenentatge. Atenent a esta necessitat, i donant resposta a les directrius que marca l'EEES, es va decidir prioritzar l'exercici de dos competències transversals, claus en els entorns formatius no presencials: la col·laboració i l'escriptura. Per esta raó es va decidir fer un pas més i ubicar l'anàlisi del feedback en el marc de les activitats que requerixen processos d'escriptura col·laborativa.

  L'objectiu general que es pretenia aconseguir era identificar quin tipus de feedback promou canvis més contextualitzats i argumentats en els textos escrits de forma col·laborativa entre estudiants.

  Els resultats obtinguts ens permetran identificar que, d'acord amb la literatura, el feedback que semànticament conté preguntes i suggeriments permet a l'estudiant millorar les estratègies per a escriure un text. Al contrari,  quan el feedback proporciona únicament opinions o correccions, els canvis que es produïxen en els textos són menys argumentats i més vinculats a aspectes formals. 

  La investigació que volem desenrotllar en este projecte ens permetrà confirmar els resultats obtinguts de forma exploradora i, a més, afegir l'anàlisi de la influència del feedback proporcionat pels companys.

Per a treballar de forma adequada el feedback en grup, els autors apunten que la comunicació ha de ser freqüent i ràpida. El contacte entre els membres ha de ser continuat i és important poder aconseguir un sistema ràpid i àgil, que no supose un cost de temps i energia afegit sinó que afavorisca i dinamitze el funcionament i la tasca de l'equip.

L'exposició de les idees per part dels membres del grup ha de ser clara a fi de poder-les compartir i avaluar-les conjuntament. Les afirmacions que es facen, els suggeriments les opinions, han d'estar justificades per mitjà d'argumentacions i raons, a fi que puguen ser criticades de forma constructiva per la resta de membres del grup.

M'ha paregut molt interessant com s'ha acordat i fixat, dins dels diferents grups de treball, un sistema d'intercanvi d'informació. Pense que este ha de ser constant, perquè permeta anar elaborant, organitzant i revisant progressivament esta informació. Este intercanvi serà acumulatiu, el grup discutirà per a construir coneixement comú per mitjà de l'elaboració de la informació acumulada.

Una bona fórmula per a anar avançat en l'intercanvi d'informació és que esta siga explorador, és a dir, les idees dels altres seran tractades de forma crítica i constructiva. D'esta manera, el coneixement es justifica més obertament i els raonaments que van fent els distints membres de grup són més explícits.

És important apuntar que l'objectiu que es perseguix no s'obtindrà de la suma de les argumentacions i les raons de cada u, sinó que estes idees seran la base sobre la qual fer evolucionar el treball conjunt. Tots els membres del grup compartiran tota la informació perquè tinguen en consideració els suggeriments d'aquells que aporten nous elements per a la reflexió.

Efectivament, hi ha grups que s'esforcen per arribar a un consens quan és necessari dur a terme una acció. Però, és important no conformar-se a estar tots d'acord o en desacord sinó que caldrà esforçar-se a argumentar les raons que suporten o sostenen la pròpia opinió.          

Este és el quadre de categories que utilitzarem per a fer la categorització dels missatges dels alumnes i que, per consegüent, propiciarà una important simplificació. Les dades arreplegades seran traduïdes en categories a fi de poder realitzar comparacions i possibles contrast, de manera que es puga organitzar conceptualment les dades i presentar la informació seguint algun tipus de patró o regularitat emergent. La categorització s´ha fet mitjançant la segmentació dels comentaris que resulten rellevants i significatius des del punt de vista del nostre interés investigatiu. La categorització es realitza per unitats d'anàlisi, és a dir, establint una unitat de sentit en un text registrat.

QUADRE DE CATEGORIES

Code                          Description

QP:   Quantity of participation: Number of contributions made to the group discussion

QH:  Heterogeneity students’ participation in the group vs. homogeneous participation

Debating

CDPF: A problem, solution or idea is presented. An illustration, elaboration or argumentation follows this contribution.

CDPNF: A problem, solution or idea is presented. An illustration, elaboration or argumentation does not follow this contribution.

CDAF:  A student does or does not agree with the opinion or idea contributed by another student or author. A backup argument, refutation or restriction follows this viewpoint.

CDANF: A student does or does not agree with the opinion or idea contributed by another student or author. A backup argument, refutation or restriction does not follow this viewpoint.

CDAQ: Asking a content-related question.

Using external information and experiences

CREI: Referring to information found in sources (which may or may not be mentioned) other than the discourse.

CCEI: Contributing new information found in sources (which may or may not be mentioned) other than the discourse.

CSEI: Summarizing or evaluating the information found in sources (which may or may not be mentioned) other

than the discourse.

CREE: Referring to earlier experiences (scholastic or daily)/ Referring to outcomes of running a model.

Linking or repeating internal information

CIL: Linking facts, ideas or remarks presented in the discourse/ Referring explicitly to a contribution in the discourse.

CIR: Repeating information without drawing a conclusion or interpreting that information.

AG: Affective general: reacting emotionally to notes of fellowstudents, without directly reacting to the content of those notes. This reaction can be positive, negative or neutral. Expression of feelings / greetings/ Closure/jokes

AA: Asking for (general) feedback, responses or opinions from fellow students.

AC ¿¿¿¿: ‘Chatting’ or ‘social talks’; contributions that are not relevant to solve the case/task.

AQ: Quick consensus: accepting the contributions of the learning patterns in order to move on with the task

AC: Conflicted consensus: disagreeing, modifying or replacing the perspectives of the learning partners

Planning

MPA: Presenting an approach or procedure to carry out the task.

MAA: Asking for an approach or procedure to carry out the task.

MPE: Explaining or summarizing the approach already adopted.

Preserving clarity

MSC: Structuring the contributions in the database.

MAC: Asking for an explanation, clarification or illustration as a reaction to a certain note.

MGE: Explaining unclear information in notes; answering a question asked by another participant.

Monitoring

MM: Monitoring the original planning, aim or time schedule. Reflecting on one’s own actions or on

certain contributions to the database.

Este és un dels exemples de categorització que pot servir per a entendre una miqueta el treball desenvolupat al llarg d'este projecte. La categorització s´ha fet mitjançant la segmentació dels comentaris que resulten rellevants i significatius des del punt de vista del nostre interés investigatiu. La categorització s´ha realitzat per unitats d'anàlisi, és a dir, establint una unitat de sentit al text registrat.

Model de categorització

Missatge A

He añadido las modificaciones de la parte de Coll, y la bibliografía que yo he ido consultando.MPE  He mirado otros comentarios pero creo que es mejor que cada cual haga una revisión de su parte, después ya haremos una visión general MPA

Missatge B

Compañera, lee el mensaje del foro y el último comentario que nos pone, eso lo aclara todo. MGE Venga que queda poco a ver si lo dejamos listo antes del miércoles que nos merecemos un descanso.   MM

Missatge C

Hola he cogido el documento y he modificado un poco de texto, ya cabe en una página, lo cuelgo aqui, MPE  yo no tocaria mucho mas la primera pregunta. MM Ahora solo falta que la pregunta tres nos quepa en 4 páginas. MM 

Missatge D

Alguien lo ha preguntado antes, esta claro que la bibliografia va en una página al final MGE. Tendriamos que ir poniendo en el documento de revisión la biblio consultada. MM

Missatge E

Estoy muy de acuerdo contigo AQ, aunque esta tarde lo miraré en profundidad MM. Lo que he hecho es lo que decía la consultora, cambiar los comentarios de la parte de la que me había responsabilizado y creo que ha quedado bien MPE. Pienso que no tenemos que modificar todo, bien porque no creamos que sea conveniente o porque nos desviemos del temaMGE. Desde luego, debemos elaborar una pac optimizada aprovechando las sugerencias que serán positivas para el resultado final. MM
Luego vuelvo a mirármelo que ahora me es imposible.MM
adeu.  AG

Missatge F

He llegit els comentaris que ens han fet, MPE estic d'acord en que cada una revisi la seua part AQ. Jo m´encarregaré de la meva aportació, però no començaré a fer modificacions fins depúsdemà.MM no tinc masa temps AC ??
 Amb això que deies jo crec que tens raó no hem de desglosar-ho, podem fer un exemple, però el que queda pense que és correcte. MGE

seguint. AG

Missatge G

He modificado mi parte y también a partir del apartado c).He borrado comentarios del otro grupo, parece de esta forma un punto concluido.He hecho cambios y desde luego queda mejor.MPE  Pienso que no tiene que ver con el comentario del compañero, ya que no disponemos de espacio para hacer lo que apuntaban, ni creo que fuera lo más adecuado, siempre conviene que sea más analítico y sobretodo sintetico.  CDPF

Leedlo, a ver qué os parece y si creéis que se puede mejorar ya diréis, vosotros mismos. AA

voy a ver como ha quedado el resto de cambios y os digo algo.Si no,después MM

Lo he colgado como la pac4 dentro de la carpeta "PAC def". MPE

Fins ara AG

FASE_1

Marc teòric

Objectius:

● Conèixer la concepció del problema d'investigació i la concreció dels objectius de l'estudi que pretenem dur a terme

● Donar forma a la idea que representa el problema d'investigació

● Revisar la bibliografia del que altres autors han investigat sobre el tema, que ens ajude a justificar i concretar el nostre problema d'investigació.

● Descriure el marc de referència de l´estudi: Des de quina perspectiva teòrica abordem el treball.

● Enunciar la finalitat i el comportament esperat del nostre objecte d'investigació.

Activitats:

-Anàlisi de les diferents lectures de la bibliografia.

-Desenrotllament de les idees bàsiques que guiaran el projecte.

-Lectura del quadre de categories amb què se'n va a treballar.

-Diferenciació i interpretació de les diferents dimensions, codis, descriptors i exemples que apareixen en el quadre de categories.

       

Al llarg d'esta primera fase he tractat de centrar-me a aprofundir en la literatura referida al feedback, els diferents autors que aporten i desenrotllen aspectes referits al punt de vista del docent que actua en un entorn en línia, els alumnes que treballen en cooperación en el mateix aula virtual així com les competències sobre les quals el docent no ha sigut format i/o no disposa de les condicions necessàries per a poder exercir (Álvarez, Guasch, Espasa, 2009; Guasch, Álvarez, Espasa, 2010; Guasch, Álvarez, Espasa, en premsa; Bautista i Fores, 2006).

Comencem este projecte amb la idea de contribuir a identificar les ajudes educatives que han de ser facilitades entre els estudiants en un entorn virtual d'ensenyança-aprenentatge per a afavorir la construcció de coneixement en contextos acadèmics virtuals. En concret, este estudi aprofundirà en el feedback oferit durant i al final del procés d'escriptura, com una de les ajudes educatives fonamentals que poden oferir-se en un entorn virtual per a fomentar processos de regulació de l'aprenentatge. A més, la identificació d'estes ajudes permetrà concentrar l'esforç en el desenrotllament de les competències d'escriptura i col·laboració entre els estudiants.

M'ha resultat molt interessant el corrent francés, ja que posa èmfasi en la necessitat oferir un feedback que afavorisca la regulació de l'aprenentatge de l'estudiant, amb la qual cosa, la importància d'establir uns objectius clars és necessària, però al mateix temps també ho és l'actuació del docent que acompanya els estudiants durant tot el procés d'aprenentatge (Allal, 1979; Jorba i Sanmartí, 1994 i Perrenaud, 1998).

Perrenaud considera necessari que el feedback promoga processos de regulació de l'aprenentatge. En este sentit, actualment pareix haver-hi una concepció compartida, des de la qual situem la nostra investigació, que explicita la importància del feedback en l'avaluació formativa com estimulador i potenciador de la regulació de l'aprenentatge.

Enllaços

http://edon.wordpress.com/

http://web.edu.hku.hk/academic_staff.php?staffId=dcarless

http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/03075079.2010.510182

http://elcrps.uoc.edu/ojs/index.php/elcrps/article/view/issue1-espasa

http://elcrps.uoc.edu/ojs/index.php/elcrps/article/view/issue1-guasch-espasa-alvarez

http://www.springerlink.com/content/q707m7162r55115j

http://www.um.es/ead/red/M8/

http://www.um.es/ead/red/14/

http://www.uoc.edu/rusc

http://www.xarxatic.com/categoria/master-educacio-i-tic-uoc/

http://hdl.handle.net/10363/544

http://www.aula-d313.com/help.php?file=multianswer.html&module=quiz

http://blog.scrumhalf.com.br/2011/02/feedback-de-uma-aula-de-scrum-foco-e-compromisso-exemplificados-em-4-problemas?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=post-2011-02-25

http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/diccionario/retroalimentacion.htm

http://www.jesusarcas.com/01d6f794210bf430b/01d6f7948008cd701/01d6f7948008e3207/index.html

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3233775

http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_1/nr_17/a_212/212.htm

http://www.eumed.net/rev/ced/03/agg.htm

http://www.uhu.es/cine.educacion/didactica/0074autoobservacion.htm

http://www.uhu.es/cine.educacion/didactica/000didactica.htm

http://www.uhu.es/cine.educacion/didactica/20proyectoadultos.htm

http://www.uoc.edu/uocpapers/dt/cat/coll.html

Reflexions

Treball cooperatiu i feedback en entorns virtuals

Diem que es produïx un treball cooperatiu eficaç quan hi ha una reciprocitat entre els individus que compartixen, intercanvien, diferencien i contrasten els seus punts de vista de manera que arriben a generar un procés de construcció de coneixement útil. En este procés de construcció de coneixement cada individu aprén més del que aprendria per si només, fruit de la interacció dels integrants de l'equip. Per tot això, un treball fet amb un grup cooperatiu té un resultat més enriquidor què tindria la suma del treball individual de cada membre.

Amb tot això, un treball cooperatiu, no és un treball realitzat per un conjunt de membres en què cada un produïx una part del treball per a finalment, juxtaposar-les totes, sinó que comporta tota una estructura organitzativa que afavorix tota una organització conjunta.

En un treball cooperatiu en entorns virtuals ha de quedar clar la finalitat principal i l'última de la tasca a realitzar. Esta finalitat, coneguda i interioritzada per tots els membres del grup, ha de poder traduir-se en el plantejament d'uns objectius individuals concrets. D'esta manera, el resultat de la tasca obtindrà una projecció en una línia i procediment comú. Este tipus de treball no ha de convertir-se en una distribució o repartiment de tasques en comportaments estants sinó que cada membre haurà d'involucrar-se i cooperar en la tasca de l'altre, entenent que en definitiva s'està construint un projecte comú. I és en este punt on es fa necessari el compartir, intercanviar, diferenciar i construir punts de vista, aportant feedback a l'aportació de la resta d'integrants de l'equip, de manera que es puga arribar a generar un procés de construcció de coneixement útil.

L'èxit d'este feedback en equip unicament s'aconseguirà si tots els membres del mateix aporten, i assimilen els objectius que s'han plantejat com a equip, i si són capaços d'adaptar-se a les aportacions i millores de la resta de l'equip. El feedback servirà perquè els alumnes se centren en ensenyar-se els uns als altres, i assegurar-se que cada membre del grup ha aconseguir un domini de la totalitat del contingut i a més l'optimització  i enriquiment que suposa el retorn d'informació que aporten la resta de companys de l'equip.

Valor del feedback

Hi ha dos possibilitats quan s'ha exercit el feedback sobre la pròpia formació (incloent en el mateix l'aula virtual, clau en ensenyances virtuals):

-          Un feedback positiu, que manté el propi sistema d'aprenentatge, però que pot veure modificades les metes o fins del propi encapsulat d'aprenentatge, en funció de la necessitat que s'observe en el mateix per a qüestions de millora. La dita millora no és de calat obligatori però sí que permetria realitzar una millora futura del propi entorn d'aprenentatge (o contingut del mateix)

-          Un feedback negatiu, que obligaria a canviar el propi sistema d'aprenentatge, modificant en la major part de casos al propi objectiu (el qual es veu afectat negativament per les valoracions i inputs rebuts per part del propi sistema i, que obliguen a això)

Com podem ser capaços d'obtindre un feedback en condicions? Dependrà de l'enfocament que donem al propi procés formatiu, a l'elecció de la plataforma d'aprenentatge i, als requisits previs que exigim als alumnes del dit sistema. Això sense oblidar la part fonamental: la humana (formada pels docents i els alumnes que intercanvien impressions i experiències al llarg de la formació).

Un altre dels paràmetres a tindre en compte són les ferramentes específiques per a eixe feedback (normalment integrades en el propi entorn virtual). Correus privats, fòrums, tallers, qüestionaris, elements d'avaluació i xats seran els elements més habituals que ens serviran, com a facilitadors del curs, per a aconseguir establir una via de comunicació entre els nostres alumnes. A més, també seran les ferramentes que permetran una socialització, moltes vegades descuidada en este tipus d'aprenentatges, entre els propis alumnes que formen part d'eixe entorn d'aprenentatge. Incorporar xarxes socials seria donar un valor afegit, més immediat i amb una potencialitat tremenda per a jutjar el resultat de tot el procés.

Això sí, és important pautar “temps”. Temps de resposta davant de problemes, temps de modificació de l'entorn per a adaptar-ho a noves situacions (en cas de rebre molts feedbacks negatius que obliguen a això), temps per al disseny de nous servicis de valor afegit, etc. Es tracta d'una formació més flexible però més exigent. A l'estar poc pautats els temps obliga que, alumnes, treballen més i, si es vol tindre una formació de qualitat, millor.

Qui avalua els dits feedbacks? El docent o l'alumne? L'alumne ha d'exercir modificacions sobre les tasques que li són encomanades i que li portaran a una avaluació positiva del curs; el docent ha de ser capaç d'adaptar-se a les demandes dels seus alumnes i, ha de traslladar amb pressa, les modificacions urgents que ell no siga capaç de realitzar a un equip coordinat perquè siguen esmenades en el menor espai de temps.

Escalabilidad, adaptabilitat i resposta ràpida. Feedbacks continus, personalitzats i sempre oberts a una millora del propi sistema. Sense oblidar l'avaluació final on, en certa manera, es troben arreplegats tots els feedbacks que s'han donat al llarg del procés, valorant la formació (i tot el que és inherent a ella) d'una manera el més objectivable possible.

Objectius

L´objectiu general que volem desenvolupar en este projecte és elaborar un material didàctic que siga vàlid per millorar l'efectivitat de l'aprenentatge dels estudiants que han rebut feedback entre ells. A més també desenvoluparem altres objectius:

- Proposar un recurs de capacitació i millora per a la utilització adequada del feedback entre companys de grup.

- Incrementar l'aprenentatge i el rendiment en l´aula virtual.

- Incentivar als alumnes per a millorar el treball grupal i el propi esforç.

- Estimular el pensament i l'aprenentatge profund i crític.

- Capacitar als alumnes per millorar la seua capacitat de resoldre problemes i d´aportar diferents solucions a diferents problemes que pugan sorgir en l´intercanvi d´informació. .- Augmentar l'autosuficiència i la direcció dels seus propis aprenentatges.

- Millorar la capacitat de discussió i negociació així com desenrotllament d'habilitats per a participar en l´aula virtual.

- Motivar el pensament, incrementar l'aprenentatge i la confiança dels estudiants.